Per  començar a parlar d’aquest tema, primer seria interesant definir una sèrie d’aspectes que s’han de tenir presents per tenir una mica de criteri. Malgrat no som  uns professionals, intentarem donar unes pautes i conceptes per fer més entenedor  el problema de fons que en ocupa. Y per fer-ho, hauriem, en primer lloc, d’entendre el concepte de ‘Cultura’.

Què és la cultura d’un país? Suposo que a tots, quan sentim aquesta paraula, ens venen al cap les tradicions, la manera de vestir, l’idioma, el caràcter de la gent… Tot això defineix una sèrie de característiques intrínseques a la gent i lliurar-se’n d’elles significa perdre una mica de cadascú com a persona dins de la societat. En una país tan divers como és Espanya podem trobar un bon grapat de diferències culturals entre un lloc i un altre sense anar més enllà de les pròpies fronteres. Cada lloc té el seu propi color, la seva gastronomia i, fins i tot, el seu propi idioma. En poques paraule: cada regió una identitat. També la seva particular manera de lloar o menysprear. Però cultura també significa altres coses. En la nostra societat, per sort o per desgràcia, també és cultura l’alcohol, malgrat existeixi qui no ho vulgui admetre. Suposo que tots els que estem aquí entenem a la perfecció el significat d’aquestes paraules, però per a molta gent, la reacció més normal seria la indiferència, perquè l’alcohol, en principio, no és cap problema. O sí?

Avui dia som en un sistema social en el qual el símbol de l’ampolla apareix amb massa freqüència i cada vegada més, en molts del llocs que hauríem d’entendre com a  ‘embaixadors de la cultura’. Des del principi dels temps, l’alcohol ha sigut protagonista de tota festa i congregació massiva de persones i ètnies, fins i tot en els moments més tristos de l’esdevenir de les nostres vides. En funerales, en aniversaris, en casaments, comunions, batejos, celebracions particulares, de feina, familiars, amb amics, etc. El fet que un nedó digui les seves primeres paraules pot ser motiu d’obrir una ampolla de cava. I quan aquest nen aprova la selectivitat, la festa és de tal magnitud que l’alcohol corre a dojo. Aquesta, malauradament, és una de les majors incongruències que formen part de la nostra pròpia cultura. Seria maco poder dir, com ho fan alguns, que l’alcohol s’ha de beure amb moderació. Ara bé, aquell qui es passa de la ratlla, és el seu problema, no el dels demés.

Mirin, discrepem en aquest punt. Quan la hipocresia ho envolta tot i hem de treure forces d’on ja no en queden per anar amb el cap ben alt, només ens fem una pregunta, que de ben segur, més d’un de vostès s’haurà arribat a fer alguna vegada: Perquè ens rebutja la mateixa cultura que ens ha ensenyat a beure? Ens hem acostumat i han deixat de ser notícia certs aspectes que ens rodegen, pel simple fet de ser cuotidians. Les guerres i la fam al món ja no són una novetat, i no obstant hi ha gent que hi mora. Proclamem un dia a l’any com a  dia sense tabac, la qual cosa està molt bé; declarem un altre com a  dia de la dona, i en sembla excel·lent. I així fins a una llarga llista de dies, recolçats amb nombroses estadístiques per reforçar la importància de l’aconteixement. Doncs bé, nosaltres no esmentarem tot un conjunt de nombres i percentatges. Només donarem dues dades que considerem haurien de fer despertar a alguns i discrepar sobre certs desequibris socials que provoca la nostra més innata societat festiva. La primera: cada any moren més de cent mil persones, cent mil, com a causa directa de la intoxicació per etanol i, indirectamente, per accidents de tràfic, per accidents laborals, càncer de pàncreas i esòfag. Fent una arriscada comparació, els direm que, davant la guerra sense treba declarada al tabac (cosa que, per altra banda, considerem adequadament encertada amb alguns matiços) moren cada any pel tabac 56.000 personas. I com a segona dada: el seu consum, sense anar més lluny, pot donar lloc al desenvolupament de càncers de cólon. Els percentatges poden variar depenent del que entenguem per causes indirectes derivades del seu consum; el que si és evident, malgrat és difícil que les institucions médiques es possin d’acord sobre el nombre real de morts, és que és responsabilitat directa de l’alcohol el 70% de les morts per cirrosis hepàtica en el nostre país. El 30 % restant corresponen a hepatitis o altres virus derivats. Sabem també que l’esmentada substància és la  responsable de casos de violència de génere, conflictes laborals, depressions cròniques i un llarg etcètera que potser citarem en un altre  moment. Són aquestes dades les que marquen, un cop més, el desequilibri provocat en la nostra societat per la tolerància al consum, cada cop més desmesurat, d’un dels productes més preuats de la nostra terra.

Buscar informació al respecte, per sort, no es gaire difícil. Fent una petita recerca per interner, trobem dotzenes de llocs en els quals hi ha informació i dades prou interesants, molts d’ells lloats per metges de renom mundial. Però després, quant un ja ha trobat la informació i s’ha saturat de dades i estadístiques, trobem que quelcon falla a la forma, que no pas al fons. Hi ha una pregunta que ens fem per començcar quan deixem de beure. Abans d’això, sabíem que hi havia un menyspreu per part de la societat, que la imatge que es té de l’alcohòlic era la d’un home assegut a la barra d’un bar fartant-se de conyac o bé de cervesa. Però després, al començar a anal·litzar el tema i el nostre entorn, ens vàrem adonar, com molts dels aquí presents suposso, que en els mitjans no se’n feia  esment a un dels problemes més greus en aquest i d’altres països. I pràcticament, hores d’ara segueix passant el mateix. De vegades trobem una referència en algun lloc, un article aïllat, alguna informació de ponències i conferències però, manca el principal: l’informe mediàtic, la difusió en els mitjans de comunicació (prenem com exemple el tabac ). Hores d’ara deixem anar una pregunta que ja fa temps que ens fem i 'de la qual, malauradament sabem la resposta: Per què?.

Fins a on por arribar el nostre interés pel negoci i els diners que no veiem un problema que fa temps que mata milers de persones aquí, a casa nostra ? Aquesta és una pregunta que deixem en l’aire i que es fa tanta i tanta gent i hores d’ara ningú ha respost de forma clara.

 Torna a Ponències

 Torna a índex