ABÚS D'ALCOHOL EN L'ADOLESCÈNCIA: FACTORS PSICOSOCIALS DE RISC I PROPOSTES PREVENTIVES

  Xavier Pons Diez

  Àrea de Psicologia Social de la Universitat de València

 Contexte Original

INTRODUCCIÓ I MÈTODE

    - Estratègies de socialització familiar.
    - Valors socials.
    - Actituds cap al consum d'alcohol.
    - Nivell de coneixements sobre els efectes de l'alcohol.
    - Consum en grups socials d'influència
    - família i iguals -.

Pretenem en última instància dotar a les accions preventives i a llurs agents professionals de materials adequats i fiables per a llur desenrotllament més òptim.

Així, plantegem com a objectius fonamentals d'esta investigació, els següents:

1- Establir globalment les relacions existents entre les variables fonamentals de la nostra investigació: - socialització familiar, valors, actituds, coneixements, consum en grups d'influència i consum en l'adolescent -, i identificar aquelles variables predictores que puguen explicar un major consum d'alcohol.

2- Proposar, en funció dels resultats obtinguts, estratègies metodològiques dirigides a la prevenció del consum abusiu de begudes alcohòliques entre els adolescents, centrades en la intervenció sobre els contextos familiar, escolar i comunitari.

L'univers d'esta investigació estava conformat per adolescents que cursaven estudis d'Ensenyament Mitjà en centres públics i privats ubicats en la ciutat de València. Varen ser seleccionats un total de 1100 adolescents d'ambdós sexes d'edats compreses entre 15 i 19 anys.

Per a la recollida d'informació va utilitzar-se un qüestionari que va denominar-se CUESTICOL-92 i que arreplegava set escales diferents, que comprenien les sis variables fonamentals de la investigació, més una escala de variables estructurals. Amb la finalitat de configurar este qüestionari varen recopilar-se dues escales prèviament elaborades i revisades per altres autors - socialització i valors- i varen realitzar-se cinc escales de nova elaboració - la resta de variables-. L'escala de socialització familiar va ser l'elaborada per Herrero et al. (1991), basada en l'original de Perris et al. (1980). L'escala de valors utilitzada va ser la realitzada anteriorment per Molpeceres (1991), que estava basada en el model original de Schwartz i Bilsky (1987).

RESULTATS DE LA INVESTIGACIÓ

Per establir les relacions entre el consum d'alcohol i les variables psicosocials hipotèticament vinculades, varen ser realitzats anàlisis discriminants.

La tècnica de l'anàlisi discriminant permet establir les diferències entre dos o més grups d'una variable dependent, respecte a un conjunt de variables independents considerades simultàniament. La variable dependent es tractada en un nivell de mesura nominal -per exemple, consum vs. no consum- i els grups en què esta es dividix han d'agrupar puntuacions mútuament excloents. A través d'esta tècnica estadística és possible analitzar les combinacions de les variables independents que millor diferencien o discriminen les puntuacions en la variable dependent. En el cas que ens ocupa, utilitzarem com a variable dependent el consum alcohòlic categoritzat en dos nivells -abstemis/moderats vs. excessius- i com a variables independents o predictores les diferents variables -vint-i-sis en total- derivades de les escales de socialització, valors, informació, actituds i influència social. Açò ens permetrà discernir quines característiques diferencien als adolescents que realitzen un consum excessiu d'alcohol, en funció de les variables discriminants utilitzades.

Per a obtenir informació sobre com contribuïx cadascuna de les vint-i-sis variables independents a la funció discriminant extreta, cal atendre a les correlacions que presenten estes variables discriminants amb la funció discriminant. Estes correlaciones ens indicaran quines variables presenten un major poder de discriminació entre abstemis/moderats i excessius. Les correlacions reben el nom de saturacions canòniques, i son exposades tot seguit.

Si considerem les saturacions canòniques amb un valor absolut igual o major a .3, podem observar que el consum d'alcohol es relaciona amb les següents variables: Actitud Permissiva (.693), Consum d'Amics (.61), Consum de Germans (.48), Actitud Preventiva (-.419), Consum del Pare (.366), Actitud Evasiva (.364), Reprovació (.339), Conformitat (-.315) i Facilitació Social (.299). Por una altra banda, el signe positiu o negatiu de les anteriors puntuacions ens permet interpretar el sentit de la relació de cada variable amb el consum excessiu d'alcohol; així les variables que presenten un valor positiu estan relacionades directament amb la conducta d'abús, mentre que aquelles que presenten valors negatius, ho estan inversament.

En funció dels resultats obtinguts, i del contingut de cadascuna de les variables predictores, podem concloure que el consum abusiu d'alcohol pot predir-se a partir de la combinació dels següents factors:

• * Manteniment d'actituds permissives, basades en: a) la percepció de normalitat d'uns usos socialment acceptats; b) la convicció de què les begudes alcohòliques faciliten les relacions socials i permeten la diversió, l'evasió i l'oblit dels propis problemes; i c) l'absència de la convicció de desajust de la pròpia conducta d'abús. 
• * Consum habitual dins de la família, especialment per part del pare i dels germans majors, i consum habitual per part dels membres del grup d'iguals.
• * Percepció d'incomprensió i insatisfacció dins del sistema familiar, de dificultats en la relació afectiva amb els progenitors, així com utilització habitual d'estratègies de reprovació per part d'estos.
• * Motivació dirigida cap a la cerca de sensacions de plaer i gaudi personal, i absència de la interiorització consolidada de les demandes socials d'autorrestricció d'impulsos.

Si trobem una relació entre les actituds permissives i el consum d'alcohol en l'adolescent, haurem d'entendre que esta mateixa relació apareixerà en el cas dels seus iguals i de la seua família. És a dir, entenem que l'adolescent consumidor abusiu desenrotlla la seua conducta en contextos socials altament permissius i favorables, en línies generals, al consum de begudes alcohòliques.

L'anterior suggerix la mediació dels grups d'influència social en la formació de les actituds. La família, a través de la socialització, i els iguals, com a marc microsocial en què es generen o confirmen determinades expectatives hedonistes associades a la conducta de consum, juguen un paper molt important en la gènesi d'eixes actituds permissives que han sigut detectades com a primer factor explicatiu de l'abús d'alcohol. L'aparició del consum dels germans i dels amics com a variables altament associades a l'abús d'alcohol, confirmarien esta idea, ja que estos grups estan sotmesos, respectivament, al mateix procés de socialització familiar, i a les influències del mateix grup.

Finalment, també cal destacar que la variable que va presentar una correlació més baixa amb la funció discriminant (.008) ha sigut el nivell d'informació posseït sobre els efectes del consum d'alcohol. Les implicacions preventives d'esta dada, i de les altres, seran tractades en l'apartat següent.

PROPOSTES PREVENTIVES

Les conclusions que es puguen extraure d'este treball s'emmarquen dins del que la Psicologia Social pot oferir, amb la pretensió de què puguen encaixar en una visió sòcio-ecològica del comportament humà: assumim com a principi, que la conducta de consum abusiu d'alcohol respon a una causalitat multivariada, i que no tots els factors que intervenen són de índole psicosocial. Per tant, la labor preventiva eficaç ha de partir necessàriament d'un enfocament alhora sòcio-ecològic i multidisciplinar.

Qualsevol acció preventiva realitzada a través de l'àmbit familiar, escolar o comunitari, estarà orientada al fracàs, si des d'altres instàncies disciplinàries no s'aborda la tasca preventiva, incidint sobre aquelles variables de llur competència. La labor preventiva de l'abús d'una substància institucionalitzada i estesa, deu incloure tant aspectes legislatius, com comunicatius i educatius. El concepte de prevenció, doncs, s'amplia per tal d'englobar una acció modificadora dels factors sòcio-polítics, econòmics i culturals que generen o propicien el fenomen de l'ús indegut de drogues (Massün, 1992).

La prevenció del consum abusiu d'alcohol, igual que la prevenció de l'abús de substàncies tòxiques en general, s'emmarca dins de la prevenció de conductes desajustades en adolescents, que per la seua part, deu ser considerada des de l'educació per a la salut. Però l'educació per a la salut, per ella mateixa no és res, si no es contempla des de dins del mateix procés de socialització.

És a dir, la prevenció és, sens dubte, un epígraf de l'educació per a la salut. Però l'educació per a la salut no ha d'entendre's únicament com un procés amb un principi i un fi. No és un conjunt d'accions concretes, més o menys relacionades entre si, distribuïdes en diferents moments del procés educatiu o acadèmic. L'educació per a la salut, més que un artifici metodològic, ha de ser un "estil" socialitzador, una perspectiva que deuen contemplar tots els agents participants en el procés de socialització, des dels pares als legisladors, passant per les institucions educatives, tots ells necessàriament integrats i coordinats.

La prevenció primària de conductes de risc deu incloure a la família, a l'escola, als mitjans de comunicació, a la comunitat i als responsables polítics de la mateixa. És prioritari intervenir sobre totes aquelles forces capaces de modificar en una direcció o una altra la conducta de l'adolescent, i intervenir el menys possible sobre el mateix adolescent. Hi ha evidència al respecte de la reactància que provoquen les accions preventives desenrotllades directament sobre els adolescents, de manera que poden arribar a provocar un efecte d'augment del consum (Engs i Hanson, 1989).

El model d'educació per a la salut en què ens ubiquem, ha de modificar en la manera adequada totes aquelles forces que influïxen sobre l'adolescent, perquè elles mateixes exercisquen llur influència en la direcció desitjada, sense aparentment realitzar una intervenció directa sobre el xicot.

En el cas concret de la prevenció de l'abús d'alcohol, la direcció d'estos vectors ha d'estar ja prou modificada al principi de l'adolescència, edat en què, com hem vist, no sols s'inicia -si no s'ha iniciat ja- el consum d'alcohol, sinó que est es transforma en habitual; a més, és una edat en què la influència del grup d'iguals, és a dir, d'altres adolescents influïts per les mateixes forces socials, esdevé decisiva.

Per tant, totes les reflexions que exposarem correspondrien a propostes preventives instaurades dins del procés de socialització, que, òbviament, no comença als tretze anys.

A este respecte, el paper del modelat familiar serà decisiu. No es tracta de què la família anul·le el seu consum de begudes alcohòliques davant dels seus fills. Ans al contrari es tractaria d'oferir un modelat de consum controlat. Açò és especialment important, ja que alguns autors han senyalat que els adolescents que beuen de manera abusiva no han abastat un aprenentatge de l'ús moderat d'esta substància, ja que llur consum ocorre fonamentalment amb el grup d'iguals i no amb la família (Budd et al., 1985).

Esta permissivitat en l'ús social de les begudes alcohòliques, s'imprimix també sobre les actituds de l'adolescent. Les actituds estan d'alguna manera reflectint el que el xicot ha aprés a través de la seua socialització, a través d'uns usos i costums socials i familiars, i a través dels missatges interessats, continguts en els mitjans de comunicació. L'adolescent és permissiu com a conseqüència d'una socialització permissiva davant de l'ús de l'alcohol. Entenem que aquelles actituds que s'han detectat explicatives de l'abús d'alcohol, són un indicador de la influència social i cultural. No es tractaria per tant de modificar les actituds dels adolescents inclosos en els grups de risc, sinó de, a través d'estratègies educatives de prevenció primària, fomentar actituds i opinions raonadament crítiques, que, almenys, es qüestionen aquells usos que la societat permet i accepta, tot i que siguen objectivament limítrofes amb les conductes de risc per a la salut.

Però les actituds no deuen constituir-se en àrees o àmbits específics de treball pedagògic, sinó que llur tractament educatiu natural correspon a totes les situacions i experiències que el xiquet tinga en el centre educatiu o en el context familiar, al llarg de tot el procés de la seua formació.

D'altra part, els resultats de la nostra investigació han mostrat que els adolescents que consumixen de manera excessiva estan manifestant, entre altres coses, una carència quant a llurs habilitats de relació social -factor 'Facilitació Social'-, al depositar en l'alcohol la confiança que no troben en ells mateixos. L'alcohol és un desinhibidor a més de significar en alguns casos, la clau per a sentir-se acceptat en determinats grups d'adolescents. Senyalarem que mentre que molts subjectes puntuen alt en el factor 'Actitud Permissiva', molts pocs ho fan en el factor 'Facilitació Social' (veure Pons, 1994), la qual cosa ens du a inferir que són precisament eixa minoria de consumidors abusius els qui depositen llur confiança en l'alcohol en este sentit. S'ha mencionat a este respecte la utilitat de programes de prevenció basats en l'aprenentatge d'habilitats socials, assertivitat i presa de decisions (Botvin i Wills, 1985; Calafat et al., 1985; Casanova i Santafé, 1994), encara que considerem que cal prendre en consideració la no especificitat d'este tipus d'entrenament, especialment per tal de no crear reactància.

Els programes basats en l'increment de les competències socials, l'assumpció d'autonomia en el desenrotllament del mateix creixement i l'emancipació de criteris respecte als iguals, tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida de l'adolescent, augmentar la seua adaptabilitat, enfortir la seua xarxa social de suport i disminuir la seua vulnerabilitat davant de diversos estretors, tot el qual tindrà com a conseqüència una disminució de la probabilitat d'aparició de conductes desajustades, fins i tot l'abús de drogues (Casanova i Santafé, 1994).

Pensem que si alguna acció educativa concreta cal introduir com a artifici puntual emmarcat en allò que denominem estratègies de prevenció en l'escola, és precisament l'entrenament d'estes habilitats, més que les accions basades en la informació i en l'acumulació de coneixements sobre els efectes nocius de les drogues.

Respecte a açò, Mann (1986), a través d'una revisió sobre el tema, i McKnight i McPherson (1986), a partir d'un estudi experimental, conclouen que els programes preventius del consum d'alcohol basats en l'acumulació d'informació, sí tenen com a resultat un guany estimable en els coneixements manifestats per l'alumne, i en alguns casos es produïxen canvis en les actituds i en les conductes. No obstant això, estos aprenentatges i possibles modificacions detectades en un primer moment, tendixen a dissipar-se ràpidament amb el temps, pel que no es pot concloure que a una acumulació d'informació seguisca, a mitjà termini, un canvi consistent en la conducta.

En alguns casos, esta mena d'estratègies, no sols provocarà una resposta de reactància en alguns adolescents consumidors o predisposats a ser-ho, sinó que podria generar expectatives de consum en qui no en tenia.

Perquè el foment de determinades actituds i l'aprenentatge d'habilitats de relació i autocontrol -contemplats no sols com a estratègies de prevenció, sinó com a elements de la formació humana integral- tinguen un reflex en la conducta saludable dels adolescents, és necessari oferir alternatives a les conductes que pretenem prevenir. En este cas, ens trobem que l'abús de begudes alcohòliques ocorre en una circumstància social específica: aquells moments en què l'adolescent busca l'evasió i la diversió junt amb el seu grup d'iguals. Per tant, serà necessari oferir alternatives a la "cultura de l'alcohol" i als valors socials hi implicats, així com als interessos econòmics ocults darrere del foment interessat d'uns determinats valors.

És clar que no podem pretendre que un adolescent reprimisca les seues motivacions hedonistes, ni molt menys que sustituïsca estes motivacions per valors més conservadors. Més aviat es tractaria d'aconseguir un equilibri entre dues forces: per una part, la natural d'apertura al canvi fonamentada en la motivació hedonista i la cerca d'estimulació, i per una altra, la que seria necessari fomentar, basada en els valors d'autotranscendència, autorrestricció i autodirecció, és a dir, aquells valors relacionats amb la solidaritat, el sentiment comunitari, l'autocontrol, etc.

Est equilibri podria aconseguir-se tant canalitzant les motivacions hedonistes cap a conductes i objectius compatibles amb la salut -alternatives d'oci -, com desenrotllant unes estratègies educatives familiars basades en el respecte i l'acceptació incondicional al fill, la qual cosa hauria de fomentar en ell els valors de respecte i desig de benestar per als altres.

L'utilització racional de l'oci i el temps lliure és imprescindible per al normal desenrotllament social i emocional de la persona. En este sentit, Ajangiz et al., (1990) suggerixen com a valors d'una utilització adequada del temps d'oci dels adolescents, els següents:

        - Afavorir la integració social i la cooperació mútua, tot donant sentit a la dimensió social del ser humà.

        - Fomentar l'adquisició de destreses o habilitats complementàries a aquelles adquirides en el marc acadèmic, per tal de fer així possible un desenrotllament integral de l'individu.

        - Millorar l'autoconcepte a través de la crítica de les creacions pròpies i propiciar el creixement personal.

        - Fer possible l'adquisició d'una identitat personal i social, a més de la apreciació de valors desitjables com ara la llibertat, la solidaritat, el contacte amb la naturalesa, la cerca del saber,…

CONCLUSIÓ

L'aparició de conductes desajustades o de risc per a la salut, no és un problema individual, ni per les seues causes, ni per les seues conseqüències. La prevenció per tant no és una labor específica dels professionals de la salut o de l'educació, ni tampoc és un conjunt de receptes que els pares han de posar en funcionament en moments concrets, ni consistix simplement en uns determinats procediments legislatius. La prevenció ha de ser, per la seua mateixa naturalesa, inespecífica, confosa amb el mateix desenrotllament integral del ser humà. I serà un concepte falaç, si no la contemplem com un objectiu primari del procés de socialització, puix que este procés contempla totes les forces que operaran sobre la conducta de l'adolescent. És des d'esta perspectiva, i no des de la implementació d'artificis específics i desintegrats com hem de contemplar qualsevol intervenció.